Ni guanyadors ni perdedors

Fa uns dies es van celebrar eleccions a Veneçuela, un país que estimo per lligams familiars, el resultats de les eleccions ja tenen un guanyador però el més important es la reflexió d’un cosí meu, i crec que tindríem que reflexionar per desprès del 25N.

Queridos amigos, luego de dos días de reflexión he llegado a algunas conclusiones:
Estoy seguro que tanto nosotros (opositores) como ellos (oficialistas) queremos un mejor país; la inseguridad, la falta de luz, el mal estado de las carreteras entre otras tantas cosas que este gobierno no ha sabido manejar en 14 años, nos afectan a todos por igual.

Bien lo dijo nuestro candidato, para saber ganar hay que saber perder; es innegable que ellos ganaron; son más de 8 millones de personas que piensan que la mejor opción se las brinda Chávez y su socialismo del siglo 21.

No es momento de cantar fraude ni de hacer guarimbas. Debemos tratar de entender por qué tanta gente prefiere a Chávez??? La óptica de ellos, su escala de prioridades es diferente a la de nosotros, pero ellos confiaron en Chavez porque están convencidos de que les brindará mejoras a su calidad de vida y tendrán un país mejor.

La solución no es llamarlos ignorantes, vendepatria, corruptos o ninguno de esos calificativos que he visto recientemente en el muro de varios de mis amigos. Recuerden que a nosotros tampoco nos gusta que nos digan Majunches, Escualidos, pitiyankees, etc.

Es hora de aceptarnos; no creo que más de 6 millones de venezolanos tengamos que irnos del país; tampoco creo que más de 8 millones sean todos ignorantes, corruptos ni malandros. Si de alguna manera nos unimos seríamos más de 15 millones que pudiéramos exigir solución a los problemas que afectan por igual a ambos bandos.
Tengo amigos oficialistas a quienes respeto y aprecio no tienen cargos públicos, no reciben becas, por supuesto no son malandros, pero sin embargo son CHAVISTAS.
Piensan diferente que nosotros y son mayoría; es un hecho que debemos aceptar con humildad y respeto tal como lo hizo Capriles.

Perdimos una elección más, pero no se acaba la vida; debemos reflexionar y volver a votar en cada una de las elecciones que vengan; defendamos nuestros derechos y nuestros ideales... Algún día tendremos un mejor país.

Aquí no sobra ningú

Ja fa casi 10 mesos de feina constant, primer van ser les eleccions municipals on es va iniciar un procés de llepar-se les ferides molts dirigents del PSC, per la pèrdua de la seva gran base “El municipalisme”.

Evidentment feia falta un canvi de molts dirigents ja que eren clavats en pensaments desfasats amb una mirada orientada únicament a la seva cadira o el seu màlic, per sort alguns dirigents dels denominats “joves” i altres amb constant evolució van ser els que “se salvaron de la quema”.

A posterior d’això els temps va passar però sense marge de maniobra, ja que la convocatòria de les eleccions generals va precipitar la modificació de les dates per un congrés real i plural però realment era una cursa de posicionaments electorals i per aconseguir una cadira...

A partir d’aquí totes les federacions a la realització dels seus propis congressos, en aquest cas en la majoria s’han alçat aquells joves preparat però que fins aquella data molts eren tapats i bloquejats per antics “membres del partit” però per aquesta gent s’ha acabat això, evidentment tenim personatges que sobreviuen a tot però en segona filera, potser no es donen compte que es el seu moment de retirar-se.

I ja som en el moment calent a nivell local, cadascuna de les agrupacions tenen que renovar les seves executives, ara tenim diferents opcions; unes que la lluita es entre les diferents opcions de candidats a l’alcaldia o millor dit el que era el cap i la seva oposició interna, altres amb aires de renovació als personatges clàssics o anquilosats de sempre. Ja veurem al final qui tenia raó, uns o altres.

Altre situació es qui te que ser o estar en les executives.... els poders fàctics de sempre, altres persones o tots; com un bon amic hem va dir fa uns dies “Aquí no sobra ningú” això esta molt be, però crec que les executives s’han de formar amb militats que no tinguin càrrecs orgànics o de responsabilitat a nivell local, comarcal etc etc, ja que ningú es un superheroi, ja que moltes responsabilitats fora d’una agrupació genera el abandonament de les responsabilitats, i en els temps que estem el socialistes, tenim que recuperar el nostre espai des de la base “la societat” i no des d’un càrrec institucional.

       Vietnamita                                                   Noves tecnologies

       Minting amb militants                               Proximitat amb els ciutadans

I per tot això tenim que anar de vietnamita a les noves tecnologies, dels mítings de la militància al contacte directe de la ciutadania.

Dintre de 30 dies ja analitzarem com anat aquest procés... i molta sort a les noves executives.

Hay que practicar con el ejemplo II

Estoy viendo que hay cosas cíclicas, ya que realice la primera parte de este escrito en octubre de 2009, y ciertos personajes continúan actuando igual

Sr. YYYYYY cuando uno va de demócrata hay que acatar la decisión mayoritaria del electorado,,, que le pasa “Sr” ya hemos visto que cuando un resultado no le conviene ya pone en duda el sistema democrático,,, posiblemente creo que debería de abandonar los movimientos igualitarios que apuestan y creen en la libertad de opinión y elección.

Viendo sus comportamientos en el último año le veo más próximo a los aires fascistas que no pudieron soportar la igualdad entre las personas.

Ante todo esto le pido que reflexione y se acerque al Sr. Anglada o al amigo Mariano ya que son más próximos a sus ideales que a los míos..

P.D.: Ahora ya está en la “Y” ya solo le queda la “Z” para ser algo, pero al final no será nada de nada

Ha muerto el Rey,,,,, viva el Rey

Això es una reflexió del que es meu, es teu o es de tots…. Durant molts anys he escoltat dir el teu president, el meu president, però com bon demòcrata s’ha de fer una reflexió i el President es meu, es teu i es de tots…

Ul altre cosa es si l’he votat o no, però tinc que acceptar la decisió majoritària del poble, ja que crec i no voldria equivocar-me que un President es de tots i no nomes per els seus… electors

Molta sort al nou President i que doni solucions al problemes que tenim tots per millorar Catalunya.

Maestro Unamuno como pienso en ti

Vencer no es convencer, y hay que convencer, sobre todo, y no puede convencer el odio que no deja lugar para la compasión. Se ha hablado también de catalanes y vascos, llamándolos anti-España; pues bien, con la misma razón pueden ellos decir otro tanto. Y aquí está el señor obispo, catalán, para enseñaros la doctrina cristiana que no queréis conocer, y yo, que soy vasco, llevo toda mi vida enseñándoos la lengua española, que no sabéis...».

Aixo es una reflexio per algunes persones o entitats que volen el retorn del fascisme i la represio de l'informació

Un gest històric i sense precedents

L’editorial de dotze diaris catalans en defensa de l’Estatut marca la continuïtat del que el President Montilla està liderant amb prudència i sensatesa

“Una iniciativa històrica”. D’aquesta manera va qualificar el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, l’editorial conjunt titulat “La dignitat de Catalunya” en defensa de l’Estatut firmat per dotze diaris catalans, amb el qual el cap del Govern català assegura sentir-se “identificat”. El president va agrair la publicació d’aquest text conjunt “tant pel seu simbolisme, com perquè reflecteix perfectament l’àmplia unitat que hi ha a la societat catalana en la defensa de l’Estatut i de la via institucional per expressar els desitjos i aspiracions del país”. Un Estatut que “estem desplegant amb rigor i ambició, i el defensarem fins a les darreres conseqüències”, ha afegit el president.

També la Comissió Executiva del PSC va expressar tot el seu suport a l’editorial i va agrair “el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat (en referència a l’acte de Maià de Montcal) en nom de Catalunya”. “Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals”, va afirmar l’Executiva del partit en un comunicat, que també reiterava “la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut” i denunciava “ la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys”.

En aquest sentit, el secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha assegurat que “el Partit Popular encara és a temps de rectificar i retirar el recurs contra l’Estatut i evitar la confrontació”. ”No tolerarem que el PP parli de pressions al TC perquè són ells els que pressionen, recusen magistrats i mantenen bloquejada la renovació de l'alt tribunal des de fa dos anys”, ha explicat. L’editorial, segons Zaragoza, “marca la continuïtat del que el President Montilla està liderant amb prudència i sensatesa, i que mostra el que pensem majoritàriament a Catalunya”.

Per la seva banda, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat en el seu diari que “molta gent, dins i fora de Catalunya, haurien de reflexionar el perquè de l’adhesió suscitada per l’editorial”. “No oblidem que és un editorial en defensa de l’Estatut que van votar els catalans (i no altra cosa) afirmant també la seva constitucionalitat. Això és important perquè fora de Catalunya s’entengui que el que reclamem és de justícia i no una ruptura. I perquè a Catalunya alguns que somien en respostes radicalitzades, no oblidin que una gran majoria dels catalans no abonarien propostes temeràries que sols produirien divisió i frustració”, conclou.