08 agosto 2009

Ens troben massa catalans

Els catalans demanem massa i tenim un idioma que fa més nosa que servei, si fem cas de les opinions majoritàries de la vintena de periodistes estrangers que treballen a Catalunya com a corresponsals entrevistats per El Punt. Tot i que hi ha un respecte i, fins i tot, comprensió per les reivindicacions nacionals i lingüístiques, en general als corresponsals de premsa consultats els costa d'entendre el sentiment independentista d'una part de la població, i consideren que la tensió amb l'Estat espanyol és, en bona part, culpa de la reivindicació permanent catalana. Per contra, la diversitat cultural, el caràcter i el clima són valorats positivament. Els periodistes dels estats més consolidats són, en general, els que valoren més negativament l'afany de Catalunya per tenir una personalitat pròpia.

Els alemanys, els francesos i els sud-americans són, amb algunes excepcions, els més crítics amb l'ambient reivindicatiu permanent que es respira a Catalunya, segons les entrevistes fetes per aquest diari durant aquest estiu. La contundència de les crítiques al nacionalisme català és, això no obstant, molt variada depenent dels interlocutors i, també, de la part de Catalunya on s'han instal·lat per viure.

A l'altra banda de la visió crítica hi ha una opinió més comprensiva, tolerant i, fins i tot, solidària, que prové més dels representants de mitjans anglosaxons i de països petits o que han patit l'opressió nacionalista d'altres estats.

Canvi de percepció

Hi ha, això no obstant, un denominador comú entre els més crítics amb el nacionalisme català i els més receptius a les reivindicacions. Aquest punt de confluència és el canvi de percepció que han experimentat la majoria des que viuen a Catalunya. Una percepció que, pràcticament en tots els casos, els ha portat a una millor comprensió del fet català i, fins i tot, a moderar les seves crítiques. Aquesta situació és especialment acusada en el cas d'aquells periodistes que, abans de venir a viure a Catalunya, havien desenvolupat la seva feina a Madrid. Pràcticament tots reconeixen que la visió que es dóna de Catalunya a Madrid és esbiaixada i, sobretot, inexacta.

Valoració positiva

Tot i això, els recels o el desacord sobre les reivindicacions nacionals de Catalunya no són incompatibles amb una valoració positiva del país. Així, bona part de les persones entrevistades destaquen com a grans fites aspectes que sovint els mateixos catalans no valoren tan bé, com ara la sanitat i la seguretat. També són molt ben vistos l'ambient i l'empenta cultural, especialment de la ciutat de Barcelona. Altres aspectes com ara la gastronomia i l'estil de vida també són ben considerats. Un dels aspectes més curiosos és que hi ha algunes coincidències, que es donen entre corresponsals de procedències molt diverses, pel que fa a la valoració positiva del caràcter una mica reservat dels catalans, en el sentit que afavoreix la tolerància, la convivència i el respecte per la intimitat dels altres.


El Punt.cat

07 agosto 2009

Pineda de Mar pertenece a Girona


Hay errores y errores, pero que un medio de comunicación escrito ha detener al menos un poco de dignidad para informar pero para muestra un boton

EL diario gratuito 20 minutos en su pagina web no sabe ni en que provincia esta Pineda de Mar

El Estado deberá pagar el IBI de la C-32 y la AP-7

El Estado deberá compensar a varios ayuntamientos con 6,96 millones de euros por las bonificaciones fiscales a concesionarias de autopistas en Catalunya.
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) ha comenzado a resolver un grupo de recursos contenciosos presentados por 25 ayuntamientos catalanes contra la bonificación en la cuota del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) de las autopistas A-2/C-32 y AP-7/E-15, de Acesa, filial de Abertis.

Las primeras sentencias condenan al Estado a compensar a los municipios por los importes que dejaron de percibir por el tributo municipal durante los ejercicios de 2003 a 2006 como consecuencia del reconocimiento del beneficio fiscal.

El TSJM sostiene que esta bonificación lesiona los principios de suficiencia financiera y autonomía local de los ayuntamientos y así lo ha considerado ya en sus resoluciones de 13 de los contenciosos abiertos.

El miércoles, el Ayuntamiento de Sant Vicenç de Montalt anunció que el Estado deberá compensarle con 273.000 euros por la bonificación en el IBI de la C-32. También tienen sentencias favorables Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Cardedeu, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, El Papiol, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Maria de Palautordera y Vilalba Sasserra.

En 2007, el TSJM dio la razón a los municipios que reclamaban el 100% del IBI de las autopistas correspondiente a los ejercicios anteriores a 2003. En el caso de las autopistas de Acesa, el importe reclamado por los municipios ascendía a 1,14 millones.

En aquellos casos en que la cantidad reclamada no alcanza los 150.000 euros, las resoluciones no pueden impugnarse ante el Tribunal Supremo, pero en el resto de casos las apelaciones del Gobierno harán que el conflicto acabe resolviéndose en el Alto Tribunal.

Antecedentes
La ley de autopistas de 1972 fijó una bonificación del 95% en la Contribución Territorial Urbana para las concesionarias de autopistas de peaje durante todo el periodo de vigencia de la concesión.

La Diputación de Barcelona, que representa legalmente a los ayuntamientos, entiende que esta bonificación quedó suprimida en 1990, con la entrada en vigor del IBI –que sustituyó al viejo tributo–, para las nuevas concesiones de autopistas y los tramos de peaje de nueva ampliación.



http://www.expansion.com/2009/08/06/catalunya/1249587882.html

Creo que es una noticia justa y favorable para Pineda de Mar

01 agosto 2009

CiU ha recolzat gairebé el 60% de les lleis presentades pel tripartit

Crec que aquest article es per fer reflexionar a certes persones que critiquen tota la feina del Govern o millor dit tot el que no es CiU

I una petita reflexio es perque no critiquen directament a CiU per donar soport al Govern de la Generalitat

Aqui teniu el text del article i en link

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634147&idseccio_PK=1008

• Amb 52 iniciatives aprovades, el Parlament ja supera les 49 que van prosperar l’anterior mandat

• La federació va desestimar tres normes de pes: la de la vivenda, l’Oficina Antifrau i el nou Consultiu


Pot ser que els amants de l’èpica política vegin en l’actual legislatura a Catalunya un pols sense concessions entre el tripartit i CiU, una guerra sense quarter plena de retrets mutus, l’antesala, en definitiva, d’una confrontació electoral cada vegada més pròxima entre dos models. Però les dades desmenteixen aquesta visió. Potser en el terreny dels gestos i les declaracions hi ha i hi ha hagut una gran distància entre els socis del Govern i la federació nacionalista, però en l’activitat legislativa del Parlament la col·laboració entre les parts ha estat indiscutible. De fet, el desacord més gran entre les dues formacions va arribar en l’últim minut, en relació amb l’acord de finançament, traslladat a la Cambra catalana en el ple monogràfic que es va destinar a aquesta qüestió.
El Parlament ha aprovat 52 lleis des del començament de la legislatura. D’aquestes, 29 –el 55,7%– han comptat amb el suport de CiU. En pràcticament tots els casos, els nacionalistes van complir amb l’objectiu que s’havia marcat Artur Mas després de les eleccions autonòmiques del 2006: no prestar suport a un projecte legislatiu promogut per l’Executiu català que no comptés amb el suport dels seus tres integrants, el PSC, ERC i ICV-EUiA. La federació es proposava així no convertir-se en les crosses d’un Govern al qual vol derrotar. Va fer una excepció, Mas ho ha destacat diverses vegades, amb motiu de la llei d’educació. Una excepció fonamentada en el fet que es tracta d’una llei clau. I també basada en la indissimulada satisfacció per haver apartat ICV de la llei i haver aconseguit, segons la pròpia i triomfalista reivindicació nacionalista, imposar la majoria de les seves aspiracions en la nova norma educativa.

INCREMENT / Més enllà de declaracions, la màquina parlamentària catalana ha estat greixada. Des del primer període de sessions, el Parlament ha aprovat 52 lleis, xifra que supera a hores d’ara les estadístiques de l’anterior mandat, 49 lleis aprovades, tot i que aquell va durar un any menys del previst (2003-2006). Amb tot, en un període de temps similar la Cambra catalana ha donat llum verda a tres lleis més.
És curiós constatar que tot i el desacord global entre l’oposició i el Govern català, no són gaires els projectes legislatius de pes en què no han coincidit. En aquest apartat, en el de les normes que no van rebre el sí de CiU, hi destaquen la llei de la vivenda, la de l’Oficina Antifrau i la del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan equivalent a Catalunya al Tribunal Constitucional que, en compliment de l’Estatut, ha pres el relleu del Consell Consultiu. La federació va anar més enllà en l’elecció dels membres del Consell, en què es va abstenir, és a dir, ni tan sols va votar els seus dos representants. La decisió va estar a punt d’impedir la designació i va causar una topada entre opositors i socis del Govern.
Perquè per explicar el contrast entre les paraules i els fets en el cas de la tasca legislativa del Parlament hi ha dues versions. La de CiU se centra a subratllar que el percentatge de lleis que ha recolzat trenca amb la imatge d’oposició destructiva que se li atribueix. La dels socis del Govern parteix de la convicció que els nacionalistes eleven el discurs per erosionar el president, José Montilla, i el seu Executiu, encara que comparteixin una part rellevant de la seva política. Almenys, parlamentària.
Entre les estadístiques que el Parlament ofereix respecte dels seus últims anys de treball, destaca la de les preguntes formulades a Montilla. El president n’ha rebut 276, la xifra més alta de la història.

PREGUNTES TRAMPA / Però, números a part, molts dubtes expressats pels diputats no van ser sinó formalismes per recolzar o criticar la seva feina. Pel que fa a les ILP, les iniciatives legislatives populars, el seu èxit no ofereix dubtes: no se n’ha acceptat cap aquesta legislatura. Ni en l’anterior. Des de la seva instauració, el 1995, només tres han vist la llum.