Primaries al PSC

Reflexió de la recollida dels avals en el procés a elecció del 1er Secretari del PSC

Sempre s’ha parlat de elecció directa des de la militància, es un procés que sempre he estat d’acord i com regeneració política.

En aquest cas he estat molt “decebut” al veure com membres de federacions i  agrupacions  com han pressionat a la militància per aconseguir avals per un candidat,,, i altres mesures com no informar correctament sobre com funciona el proces de recollida dels avals, o bloquejar l’informació segons qui es el candidat...

Crec que el PSC necessita realment una renovació de la seva orientació i regeneració dels seus membres .

Ara mateix tenim tres opcions:

• Lluitar contra el immobilisme
• Quedar-nos quiets
• Deixar el partit  

Hay que practicar con el ejemplo II

Estoy viendo que hay cosas cíclicas, ya que realice la primera parte de este escrito en octubre de 2009, y ciertos personajes continúan actuando igual

Sr. YYYYYY cuando uno va de demócrata hay que acatar la decisión mayoritaria del electorado,,, que le pasa “Sr” ya hemos visto que cuando un resultado no le conviene ya pone en duda el sistema democrático,,, posiblemente creo que debería de abandonar los movimientos igualitarios que apuestan y creen en la libertad de opinión y elección.

Viendo sus comportamientos en el último año le veo más próximo a los aires fascistas que no pudieron soportar la igualdad entre las personas.

Ante todo esto le pido que reflexione y se acerque al Sr. Anglada o al amigo Mariano ya que son más próximos a sus ideales que a los míos..

P.D.: Ahora ya está en la “Y” ya solo le queda la “Z” para ser algo, pero al final no será nada de nada

Reflexió desprès d’escoltar al expresident Aznar

Perquè tinc que suportar el maltractament?

Perquè no es foten fora?

Perquè hem de permetre la dissolució de Catalunya?

Hem d’aturar la dreta, ja que vol tornar a reviure el 36, ara ja governen a Catalunya, i volen tornar a enriquir-se com sempre per trepitjar al treballador i nomes beneficiar-se econòmicament de tots nosaltres.

Indignació davant la manipulació (PP) i el suport de altres (CIU)

Ja es molt conegut el fet de la manipulació de la informació per part de la dreta (Espanyola i la Catalana).

Avui mirant el meu facebook m’ha cridat un link del Sr. Javier Zarco amb el comentari de Guillem Mateu (indicant Me gusta)

Sr. Zarco vostè diu en el titular :

Javier Zarco Segons El Punt Diari, Xavier Amor, Alcalde de Pineda, també retallarà els sous dels funcionaris de Pineda un 5% tal i com ha fet Zapatero.

Pues miri jo se lleguir i he buscat el article i on es fa la cita al Sr. Amor posa:

L'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, recorda que en moltes empreses privades s'estan retallant sous i que la proposta per als funcionaris és d'un 5% de mitjana. «El sector s'escandalitza quan hauria de recordar que en els últims anys han acumulat un creixement del 15%. L'esforç per superar la recessió l'hem de fer tots»

Potser tindria que millorar la comprensió escrita i no fer manipulacions dels fets

I per la part on el Sr. Mateu diu que” li agrada”, àuria de tenir una mica de consideració amb tots els funcionaris ja que tindran una reducció del seu sou, ja sabem que vostè nomes te un interès partidista i no un interès per la ciutadania.

FRACÀS DE LA PONÈNCIA DE LA LLEI ELECTORAL

1. Ciutadans pel Canvi (CpC) lamenta que la ponència conjunta encarregada d’elaborar la llei electoral de Catalunya no hagi pogut assolir la majoria suficient per tal d’acordar un nou sistema electoral.

2. En tant que promotors d’una ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” que ha rebut el suport de quasi 90.000 signatures, entenem que CpC és portador de l’exigència de desenes de milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país que reclamen una nova llei electoral, que contribueixi a superar l’actual estat de desafecció que allunya els partits polítics dels ciutadans i que doni més capacitat d’elecció als electors.

3. Convidem els partits polítics catalans a fer un nou esforç per tal d’acordar un sistema electoral abans que acabi aquesta legislatura. Entenem que, durant aquesta legislatura, hi ha temps suficient per a aconseguir aquest acord.

4. Considerem el sistema electoral que recull l’Informe dels experts –en el qual està basada la ILP per una Llei electoral de Catalunya de Ciutadans pel Canvi- és la proposta que més fàcilment hauria de permetre el consens entre els partits catalans.

5. En aquest sentit, celebrem que, en la reunió de ponència celebrada avui, quatre e les sis forces polítiques representades al Parlament (PSC-CpC, ERC, ICVEUiA i Grup Mixt) hagin manifestat el seu acord amb la proposta de l’Informe dels experts. Demanem a les altres dues forces polítiques (CiU i PP) que reconsiderin la seva posició de rebuig a aquesta proposta i li donin suport.

6. Constatem que la proposta de l’Informe dels experts assegura de manera escrupolosa “la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya”, tal i com determina l’Estatut en el seu article 56.2.

7. CpC considera que la imminent admissió a tràmit al Parlament de la ILP “Per una Llei electoral de Catalunya” pot ser una nova oportunitat per tal que els partits catalans facin un darrer esforç per assolir l’acord que per ara no ha estat possible. Així doncs, CpC ofereix aquesta ILP com un instrument al servei del consens entre els partits, que els permeti estar a l’alçada de les expectatives de la ciutadania del nostre país.

CiU, amb el PP contra els Pressupostos de l’Estat

Els Pressupostos Generals de l’Estat van passar la setmana passada el seu tràmit al Senat. ERC i Iniciativa van retirar finalment el seu veto als comptes, de manera que Convergència i Unió es va tornar a quedar sola al costat del PP. Una vegada més, CiU va perdre l’oportunitat de posar-se a treballar per Catalunya. “En comptes de posar-se al costat de la resta de partits catalans i esforçar-se per aconseguir entre tots el que els ciutadans es mereixen”, explica el coordinador dels diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, “CiU intenta vetar els Pressupostos, en contra dels interessos de Catalunya”.

Vallès, després de les paraules del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que va acusar ERC d’haver-se venut “per un plat de llenties”, està convençut que les seves paraules “no són més que l’última rebequeria” de Duran. “Si Mas l’hagués deixat”, ha explicat Vallès, “Duran hauria pactat els Pressupostos per molt menys del que han aconseguit la resta de partits catalans, i ara ho estaria explicant per tot Catalunya”.

Hay que practicar con el ejemplo

Llevo unos días un poco despistado, ya que unos dicen unas cosas e hicieron otras.

Ayer me comentaron que una persona conocida y de Pineda de Mar que siempre ha predicado y esta dando soluciones de cómo generar empleo, e incluso se aproximo al actual ministro de trabajo para darle una idea, pero esto es otro tema.

Pues resulta que este Sr. Que habla y habla de cómo generar empleo se va a Marruecos a ver como montar una fabrica de xxxxxxxx ya que la mano de obra en más barata.

Por favor Sr XXXXXX cállese y deje de dar consejos, como dice el refrán “ a Dios rogando y con mazo dando”


Y siguiendo con estas tonterías me ha llegado un @ de esos que considero basura, donde se dice que estos no hacen nada, que estos deberían de hacer.

Pero por favor Sr. Jaume Petit, es fácil quejarse del tema de impuestos y sobre todo en transmisiones patrimoniales, herencias etc etc .

Pero quejarse que el Gobierno de la Generalitat no hace nada sobre reducir estos impuestos es cierto, pero otros durante 23 años no tocaron nada sobre este tema.

Ha me dejaba que siempre saca temas o @ cuando hay alguna charla que habla de ese tema, piense que la información de estos tipos de actos ya se publicitan de forma imparcial, y no partidista como usted.

Pineda de Mar pertenece a Girona

Hay errores y errores, pero que un medio de comunicación escrito ha detener al menos un poco de dignidad para informar pero para muestra un boton

EL diario gratuito 20 minutos en su pagina web no sabe ni en que provincia esta Pineda de Mar

CiU ha recolzat gairebé el 60% de les lleis presentades pel tripartit

Crec que aquest article es per fer reflexionar a certes persones que critiquen tota la feina del Govern o millor dit tot el que no es CiU

I una petita reflexio es perque no critiquen directament a CiU per donar soport al Govern de la Generalitat

Aqui teniu el text del article i en link

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634147&idseccio_PK=1008

• Amb 52 iniciatives aprovades, el Parlament ja supera les 49 que van prosperar l’anterior mandat

• La federació va desestimar tres normes de pes: la de la vivenda, l’Oficina Antifrau i el nou Consultiu


Pot ser que els amants de l’èpica política vegin en l’actual legislatura a Catalunya un pols sense concessions entre el tripartit i CiU, una guerra sense quarter plena de retrets mutus, l’antesala, en definitiva, d’una confrontació electoral cada vegada més pròxima entre dos models. Però les dades desmenteixen aquesta visió. Potser en el terreny dels gestos i les declaracions hi ha i hi ha hagut una gran distància entre els socis del Govern i la federació nacionalista, però en l’activitat legislativa del Parlament la col·laboració entre les parts ha estat indiscutible. De fet, el desacord més gran entre les dues formacions va arribar en l’últim minut, en relació amb l’acord de finançament, traslladat a la Cambra catalana en el ple monogràfic que es va destinar a aquesta qüestió.
El Parlament ha aprovat 52 lleis des del començament de la legislatura. D’aquestes, 29 –el 55,7%– han comptat amb el suport de CiU. En pràcticament tots els casos, els nacionalistes van complir amb l’objectiu que s’havia marcat Artur Mas després de les eleccions autonòmiques del 2006: no prestar suport a un projecte legislatiu promogut per l’Executiu català que no comptés amb el suport dels seus tres integrants, el PSC, ERC i ICV-EUiA. La federació es proposava així no convertir-se en les crosses d’un Govern al qual vol derrotar. Va fer una excepció, Mas ho ha destacat diverses vegades, amb motiu de la llei d’educació. Una excepció fonamentada en el fet que es tracta d’una llei clau. I també basada en la indissimulada satisfacció per haver apartat ICV de la llei i haver aconseguit, segons la pròpia i triomfalista reivindicació nacionalista, imposar la majoria de les seves aspiracions en la nova norma educativa.

INCREMENT / Més enllà de declaracions, la màquina parlamentària catalana ha estat greixada. Des del primer període de sessions, el Parlament ha aprovat 52 lleis, xifra que supera a hores d’ara les estadístiques de l’anterior mandat, 49 lleis aprovades, tot i que aquell va durar un any menys del previst (2003-2006). Amb tot, en un període de temps similar la Cambra catalana ha donat llum verda a tres lleis més.
És curiós constatar que tot i el desacord global entre l’oposició i el Govern català, no són gaires els projectes legislatius de pes en què no han coincidit. En aquest apartat, en el de les normes que no van rebre el sí de CiU, hi destaquen la llei de la vivenda, la de l’Oficina Antifrau i la del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan equivalent a Catalunya al Tribunal Constitucional que, en compliment de l’Estatut, ha pres el relleu del Consell Consultiu. La federació va anar més enllà en l’elecció dels membres del Consell, en què es va abstenir, és a dir, ni tan sols va votar els seus dos representants. La decisió va estar a punt d’impedir la designació i va causar una topada entre opositors i socis del Govern.
Perquè per explicar el contrast entre les paraules i els fets en el cas de la tasca legislativa del Parlament hi ha dues versions. La de CiU se centra a subratllar que el percentatge de lleis que ha recolzat trenca amb la imatge d’oposició destructiva que se li atribueix. La dels socis del Govern parteix de la convicció que els nacionalistes eleven el discurs per erosionar el president, José Montilla, i el seu Executiu, encara que comparteixin una part rellevant de la seva política. Almenys, parlamentària.
Entre les estadístiques que el Parlament ofereix respecte dels seus últims anys de treball, destaca la de les preguntes formulades a Montilla. El president n’ha rebut 276, la xifra més alta de la història.

PREGUNTES TRAMPA / Però, números a part, molts dubtes expressats pels diputats no van ser sinó formalismes per recolzar o criticar la seva feina. Pel que fa a les ILP, les iniciatives legislatives populars, el seu èxit no ofereix dubtes: no se n’ha acceptat cap aquesta legislatura. Ni en l’anterior. Des de la seva instauració, el 1995, només tres han vist la llum.