23 diciembre 2009

Un gest històric i sense precedents

L’editorial de dotze diaris catalans en defensa de l’Estatut marca la continuïtat del que el President Montilla està liderant amb prudència i sensatesa




“Una iniciativa històrica”. D’aquesta manera va qualificar el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, l’editorial conjunt titulat “La dignitat de Catalunya” en defensa de l’Estatut firmat per dotze diaris catalans, amb el qual el cap del Govern català assegura sentir-se “identificat”. El president va agrair la publicació d’aquest text conjunt “tant pel seu simbolisme, com perquè reflecteix perfectament l’àmplia unitat que hi ha a la societat catalana en la defensa de l’Estatut i de la via institucional per expressar els desitjos i aspiracions del país”. Un Estatut que “estem desplegant amb rigor i ambició, i el defensarem fins a les darreres conseqüències”, ha afegit el president.

També la Comissió Executiva del PSC va expressar tot el seu suport a l’editorial i va agrair “el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat (en referència a l’acte de Maià de Montcal) en nom de Catalunya”. “Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals”, va afirmar l’Executiva del partit en un comunicat, que també reiterava “la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut” i denunciava “ la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys”.

En aquest sentit, el secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, ha assegurat que “el Partit Popular encara és a temps de rectificar i retirar el recurs contra l’Estatut i evitar la confrontació”. ”No tolerarem que el PP parli de pressions al TC perquè són ells els que pressionen, recusen magistrats i mantenen bloquejada la renovació de l'alt tribunal des de fa dos anys”, ha explicat. L’editorial, segons Zaragoza, “marca la continuïtat del que el President Montilla està liderant amb prudència i sensatesa, i que mostra el que pensem majoritàriament a Catalunya”.

Per la seva banda, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha assegurat en el seu diari que “molta gent, dins i fora de Catalunya, haurien de reflexionar el perquè de l’adhesió suscitada per l’editorial”. “No oblidem que és un editorial en defensa de l’Estatut que van votar els catalans (i no altra cosa) afirmant també la seva constitucionalitat. Això és important perquè fora de Catalunya s’entengui que el que reclamem és de justícia i no una ruptura. I perquè a Catalunya alguns que somien en respostes radicalitzades, no oblidin que una gran majoria dels catalans no abonarien propostes temeràries que sols produirien divisió i frustració”, conclou.

21 diciembre 2009

El president Montilla acorda amb els agents socials un paquet de mesures per reactivar l’economia


El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, signarà el proper dilluns amb els agents socials 30 compromisos que serviran per reactivar l’economia de cara al proper any 2010. L’acord, que es composa de les ‘mesures urgents’ per poder fer front a la crisi econòmica l’any vinent, es formalitzarà juntament amb els representants dels principals sindicats de Catalunya (UGT i CC.OO.) i de les patronals Foment del Treball i Pimec.

El document es fruit del treball dels darrers mesos i recull les mesures que durà a terme el Govern durant l’any 2010 “per fer front a la situació de crisi” i aconseguir “canvis eficaços” en l’objectiu comú d’ “establir les noves bases per a un model econòmic que es pugui mantenir com a mínim tres o quatre dècades”. Segons es reflexa a l’acord, es fa pal•les la necessitat d’intensificar les polítiques actives d’ocupació; potenciar les capacitats dels treballadors; reactivar l’economia, millorar el finançament i la liquiditat del teixit empresarial; estimular l’activitat industrial, la innovació i la internacionalització de les empreses; protegir les famílies en situació de risc; potenciar la xarxa social i desenvolupar el pacte pel dret a l’habitatge.

El conjunt del paquet de mesures estan valorades en uns 6.000 milions d’euros que constitueixen el compromís del president i el Govern en la lluita contra la crisis durant el 2010, un any clau per a la recuperació econòmica.

CiU, amb el PP contra els Pressupostos de l’Estat


Els Pressupostos Generals de l’Estat van passar la setmana passada el seu tràmit al Senat. ERC i Iniciativa van retirar finalment el seu veto als comptes, de manera que Convergència i Unió es va tornar a quedar sola al costat del PP. Una vegada més, CiU va perdre l’oportunitat de posar-se a treballar per Catalunya. “En comptes de posar-se al costat de la resta de partits catalans i esforçar-se per aconseguir entre tots el que els ciutadans es mereixen”, explica el coordinador dels diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès, “CiU intenta vetar els Pressupostos, en contra dels interessos de Catalunya”.

Vallès, després de les paraules del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que va acusar ERC d’haver-se venut “per un plat de llenties”, està convençut que les seves paraules “no són més que l’última rebequeria” de Duran. “Si Mas l’hagués deixat”, ha explicat Vallès, “Duran hauria pactat els Pressupostos per molt menys del que han aconseguit la resta de partits catalans, i ara ho estaria explicant per tot Catalunya”.

18 diciembre 2009

l'impost de successions


El canvi de postura de Convergència i Unió sobre l'impost de successions ara i quan governaven

http://www.youtube.com/watch?v=ujkmVO3pdbA

1. IMPACTE SOBRE ELS CONTRIBUENTS

2. RESULTAT DE LA REFORMA

3. IMPACTE SOBRE LA RECAPTACIÓ

4. COMPLIR ELS COMPROMISOS

5. HOMOLOGACIÓ AMB EUROPA

6. PRESERVAR L’IMPOST. Aquesta reforma és la millor manera de preservar l’impost de cara al futur.

7. CiU I PP SON ELS PARTITS DE LES GRANS FORTUNES

8. CiU HA PERDUT EL NORD

04 noviembre 2009

Un análisis para los fascistas y los pensadores libres

Un destacado fascista, golpista, luchador por Dios y por España contesto ¡Muera la inteligencia!¡Viva la muerte! A uno de los grandes de esta país que era Unamuno cuando dijo ¡Venceréis, pero no convenceréis!”.

El discurso y forma de hacer del fascismo es la eliminación de la cultura y del libre pensamiento.

Ya que si piensas puedes ser peligroso para la sociedad, hay que ser libres y tener pensamiento propio, no dejes que las fuerzas mediáticas te engañen.

Al Cesar lo que es del Cesar

En el pasado pleno de Pineda de Mar, tuve diferentes sensaciones de incredulidad e incluso alguna cosa más (arcadas).

Uno de los momentos sarcásticos fue a petición de Juanito que se volviera a hacer manifestaciones por los problemas educativos de Pineda de Mar. Por esto quisiera recordarle las sensaciones de las personas que en su momento estuvimos reclamando:
  • Una escuela en Pineda (actual CEIP Aloc)
  • Una escuela en Poblenou (actual CEIP Poblenou)
  • Un tercer instituto (IES Pineda)
Nos llego a marear cambiando el discurso durante meses que hoy es blanco y mañana negro, esta situación de indecisión provoco que este grupo de padres que éramos representantes de las Ampas de Pineda de Mar nos manifestásemos contra la situación irracional de aquella época y hasta llegamos a indicar que si el problema era la Generalitat seriamos capaces de ir a la Plaza Sant Jaume para reclamar lo que fuera necesario, pero Sr. Juanito a fecha de hoy el actual gobierno municipal esta haciendo los deberes a nivel educativo, pero tenga muy claro que si el IES Pineda y/o el CEIP Poblenou se retrasa por temas de gestión de la Generalitat, estaremos reclamando lo que sea necesario y donde sea preciso.

Ante esto ruego no intente manipular las cosas como fueron en su día, ya que delante situaciones como la indicadas no hay partidos, ni ideologías, lo primero son las personas y aun más si son niños/as de nuestro municipio.

Para hacer justicia en este tema tengo que remarcar que una persona que siempre ha estado reclamando mejoras en educación en Pineda es Diego Sánchez, por ello creo que debo darte las gracias por tu presión sobre estos temas.

27 octubre 2009

Comença la nova pretemporada..

Tots els equips han iniciat els contactes pels nous fitxatges

ERCFC son els mes matiners amb un nou i flamant entrenador, però això podria significar la destitució del actual, però no nomes ha estat relegat a segon entrenador, podria suposar que la feina feta ha estat bona o correcte, crec que es una bona senyal.








ICV-EUiA-FC moltes bones intencions i molts focs artificials amb les fases de ascens a primera però al final fan llufa..






FC100X100 fa temps que comença a sondejar el mercat però tindrà molta feina per fer una plantilla digne i amb aspiracions de no baixar de categoria.

PPCFC ja porten temps venent fum, i la gent no espera molt d’ells, però vigileu que sempre queden 3er o 4arts a la classificació. Necessiten sabia nova, però amb el seu pressupost es difícil i tindran que mantenir la majoria de la plantilla actual.








FCCIU es una gran incògnita, perquè els seus directius parlen a micro tancat de grans expectatives, ja veurem que fan al tenir tant a prop eleccions a la presidència i a partir d’aquí crear un cos tècnic i una plantilla competitiva.







PSCFC es l’actual campió, la feina ha fer es dura per mantenir l’expectativa davant del Soci, ja que “al soci no se li pot enganyar” tenen que continuar amb el seu cicle de renovació constant per no caure al abisme.






Al meu anàlisis del final del campionat es:

1 -PSCFC
2 -FCCIU
3 - PPCFC
4 - ERCFC
5 - FC100X100
6 -ICV-EUiA-FC

Encara no tinc clar si seran quatre o cinc equips a la propera lliga...

20 octubre 2009

Política o interès partidista


Parlant de hipocresia com diu el meu amic Diego Sánchez (flamant President del PP al Maresme) perquè parles de l’educació, de millores les escoles i el sistema educatiu, millor gestió autonòmica i presenteu recurs al TC.

Sobre el Estatut també el mateix, mai voleu presentar millores, ja que per vosaltres teniu el poder de la veritat.

I pensa que tots, i dic tots tenim errors i ens podem equivocar, però la vostra posició de que els vostres pensament l’únic correcte. Es aquí on teniu el verdader problema.

Penseu i reflexioneu amb els següent exemples

Estatut de Catalunya
Estatuto de Andalucia
LEC (Llei Educació de Catalunya)
Etc etc

Per últim sempre dieu que tots diem mentires i ens equivoquem, potser que alguna vegada no tingueu la raó, ja que la veritat absoluta no la te ningú.


El teu amic Jordi

Hay que practicar con el ejemplo

Llevo unos días un poco despistado, ya que unos dicen unas cosas e hicieron otras.

Ayer me comentaron que una persona conocida y de Pineda de Mar que siempre ha predicado y esta dando soluciones de cómo generar empleo, e incluso se aproximo al actual ministro de trabajo para darle una idea, pero esto es otro tema.

Pues resulta que este Sr. Que habla y habla de cómo generar empleo se va a Marruecos a ver como montar una fabrica de xxxxxxxx ya que la mano de obra en más barata.

Por favor Sr XXXXXX cállese y deje de dar consejos, como dice el refrán “ a Dios rogando y con mazo dando”


Y siguiendo con estas tonterías me ha llegado un @ de esos que considero basura, donde se dice que estos no hacen nada, que estos deberían de hacer.

Pero por favor Sr. Jaume Petit, es fácil quejarse del tema de impuestos y sobre todo en transmisiones patrimoniales, herencias etc etc .

Pero quejarse que el Gobierno de la Generalitat no hace nada sobre reducir estos impuestos es cierto, pero otros durante 23 años no tocaron nada sobre este tema.

Ha me dejaba que siempre saca temas o @ cuando hay alguna charla que habla de ese tema, piense que la información de estos tipos de actos ya se publicitan de forma imparcial, y no partidista como usted.

08 agosto 2009

Ens troben massa catalans

Els catalans demanem massa i tenim un idioma que fa més nosa que servei, si fem cas de les opinions majoritàries de la vintena de periodistes estrangers que treballen a Catalunya com a corresponsals entrevistats per El Punt. Tot i que hi ha un respecte i, fins i tot, comprensió per les reivindicacions nacionals i lingüístiques, en general als corresponsals de premsa consultats els costa d'entendre el sentiment independentista d'una part de la població, i consideren que la tensió amb l'Estat espanyol és, en bona part, culpa de la reivindicació permanent catalana. Per contra, la diversitat cultural, el caràcter i el clima són valorats positivament. Els periodistes dels estats més consolidats són, en general, els que valoren més negativament l'afany de Catalunya per tenir una personalitat pròpia.

Els alemanys, els francesos i els sud-americans són, amb algunes excepcions, els més crítics amb l'ambient reivindicatiu permanent que es respira a Catalunya, segons les entrevistes fetes per aquest diari durant aquest estiu. La contundència de les crítiques al nacionalisme català és, això no obstant, molt variada depenent dels interlocutors i, també, de la part de Catalunya on s'han instal·lat per viure.

A l'altra banda de la visió crítica hi ha una opinió més comprensiva, tolerant i, fins i tot, solidària, que prové més dels representants de mitjans anglosaxons i de països petits o que han patit l'opressió nacionalista d'altres estats.

Canvi de percepció

Hi ha, això no obstant, un denominador comú entre els més crítics amb el nacionalisme català i els més receptius a les reivindicacions. Aquest punt de confluència és el canvi de percepció que han experimentat la majoria des que viuen a Catalunya. Una percepció que, pràcticament en tots els casos, els ha portat a una millor comprensió del fet català i, fins i tot, a moderar les seves crítiques. Aquesta situació és especialment acusada en el cas d'aquells periodistes que, abans de venir a viure a Catalunya, havien desenvolupat la seva feina a Madrid. Pràcticament tots reconeixen que la visió que es dóna de Catalunya a Madrid és esbiaixada i, sobretot, inexacta.

Valoració positiva

Tot i això, els recels o el desacord sobre les reivindicacions nacionals de Catalunya no són incompatibles amb una valoració positiva del país. Així, bona part de les persones entrevistades destaquen com a grans fites aspectes que sovint els mateixos catalans no valoren tan bé, com ara la sanitat i la seguretat. També són molt ben vistos l'ambient i l'empenta cultural, especialment de la ciutat de Barcelona. Altres aspectes com ara la gastronomia i l'estil de vida també són ben considerats. Un dels aspectes més curiosos és que hi ha algunes coincidències, que es donen entre corresponsals de procedències molt diverses, pel que fa a la valoració positiva del caràcter una mica reservat dels catalans, en el sentit que afavoreix la tolerància, la convivència i el respecte per la intimitat dels altres.


El Punt.cat

07 agosto 2009

Pineda de Mar pertenece a Girona


Hay errores y errores, pero que un medio de comunicación escrito ha detener al menos un poco de dignidad para informar pero para muestra un boton

EL diario gratuito 20 minutos en su pagina web no sabe ni en que provincia esta Pineda de Mar

El Estado deberá pagar el IBI de la C-32 y la AP-7

El Estado deberá compensar a varios ayuntamientos con 6,96 millones de euros por las bonificaciones fiscales a concesionarias de autopistas en Catalunya.
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) ha comenzado a resolver un grupo de recursos contenciosos presentados por 25 ayuntamientos catalanes contra la bonificación en la cuota del Impuesto de Bienes Inmuebles (IBI) de las autopistas A-2/C-32 y AP-7/E-15, de Acesa, filial de Abertis.

Las primeras sentencias condenan al Estado a compensar a los municipios por los importes que dejaron de percibir por el tributo municipal durante los ejercicios de 2003 a 2006 como consecuencia del reconocimiento del beneficio fiscal.

El TSJM sostiene que esta bonificación lesiona los principios de suficiencia financiera y autonomía local de los ayuntamientos y así lo ha considerado ya en sus resoluciones de 13 de los contenciosos abiertos.

El miércoles, el Ayuntamiento de Sant Vicenç de Montalt anunció que el Estado deberá compensarle con 273.000 euros por la bonificación en el IBI de la C-32. También tienen sentencias favorables Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Cardedeu, Llinars del Vallès, Montornès del Vallès, El Papiol, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Santa Maria de Palautordera y Vilalba Sasserra.

En 2007, el TSJM dio la razón a los municipios que reclamaban el 100% del IBI de las autopistas correspondiente a los ejercicios anteriores a 2003. En el caso de las autopistas de Acesa, el importe reclamado por los municipios ascendía a 1,14 millones.

En aquellos casos en que la cantidad reclamada no alcanza los 150.000 euros, las resoluciones no pueden impugnarse ante el Tribunal Supremo, pero en el resto de casos las apelaciones del Gobierno harán que el conflicto acabe resolviéndose en el Alto Tribunal.

Antecedentes
La ley de autopistas de 1972 fijó una bonificación del 95% en la Contribución Territorial Urbana para las concesionarias de autopistas de peaje durante todo el periodo de vigencia de la concesión.

La Diputación de Barcelona, que representa legalmente a los ayuntamientos, entiende que esta bonificación quedó suprimida en 1990, con la entrada en vigor del IBI –que sustituyó al viejo tributo–, para las nuevas concesiones de autopistas y los tramos de peaje de nueva ampliación.



http://www.expansion.com/2009/08/06/catalunya/1249587882.html

Creo que es una noticia justa y favorable para Pineda de Mar

01 agosto 2009

CiU ha recolzat gairebé el 60% de les lleis presentades pel tripartit

Crec que aquest article es per fer reflexionar a certes persones que critiquen tota la feina del Govern o millor dit tot el que no es CiU

I una petita reflexio es perque no critiquen directament a CiU per donar soport al Govern de la Generalitat

Aqui teniu el text del article i en link

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634147&idseccio_PK=1008

• Amb 52 iniciatives aprovades, el Parlament ja supera les 49 que van prosperar l’anterior mandat

• La federació va desestimar tres normes de pes: la de la vivenda, l’Oficina Antifrau i el nou Consultiu


Pot ser que els amants de l’èpica política vegin en l’actual legislatura a Catalunya un pols sense concessions entre el tripartit i CiU, una guerra sense quarter plena de retrets mutus, l’antesala, en definitiva, d’una confrontació electoral cada vegada més pròxima entre dos models. Però les dades desmenteixen aquesta visió. Potser en el terreny dels gestos i les declaracions hi ha i hi ha hagut una gran distància entre els socis del Govern i la federació nacionalista, però en l’activitat legislativa del Parlament la col·laboració entre les parts ha estat indiscutible. De fet, el desacord més gran entre les dues formacions va arribar en l’últim minut, en relació amb l’acord de finançament, traslladat a la Cambra catalana en el ple monogràfic que es va destinar a aquesta qüestió.
El Parlament ha aprovat 52 lleis des del començament de la legislatura. D’aquestes, 29 –el 55,7%– han comptat amb el suport de CiU. En pràcticament tots els casos, els nacionalistes van complir amb l’objectiu que s’havia marcat Artur Mas després de les eleccions autonòmiques del 2006: no prestar suport a un projecte legislatiu promogut per l’Executiu català que no comptés amb el suport dels seus tres integrants, el PSC, ERC i ICV-EUiA. La federació es proposava així no convertir-se en les crosses d’un Govern al qual vol derrotar. Va fer una excepció, Mas ho ha destacat diverses vegades, amb motiu de la llei d’educació. Una excepció fonamentada en el fet que es tracta d’una llei clau. I també basada en la indissimulada satisfacció per haver apartat ICV de la llei i haver aconseguit, segons la pròpia i triomfalista reivindicació nacionalista, imposar la majoria de les seves aspiracions en la nova norma educativa.

INCREMENT / Més enllà de declaracions, la màquina parlamentària catalana ha estat greixada. Des del primer període de sessions, el Parlament ha aprovat 52 lleis, xifra que supera a hores d’ara les estadístiques de l’anterior mandat, 49 lleis aprovades, tot i que aquell va durar un any menys del previst (2003-2006). Amb tot, en un període de temps similar la Cambra catalana ha donat llum verda a tres lleis més.
És curiós constatar que tot i el desacord global entre l’oposició i el Govern català, no són gaires els projectes legislatius de pes en què no han coincidit. En aquest apartat, en el de les normes que no van rebre el sí de CiU, hi destaquen la llei de la vivenda, la de l’Oficina Antifrau i la del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan equivalent a Catalunya al Tribunal Constitucional que, en compliment de l’Estatut, ha pres el relleu del Consell Consultiu. La federació va anar més enllà en l’elecció dels membres del Consell, en què es va abstenir, és a dir, ni tan sols va votar els seus dos representants. La decisió va estar a punt d’impedir la designació i va causar una topada entre opositors i socis del Govern.
Perquè per explicar el contrast entre les paraules i els fets en el cas de la tasca legislativa del Parlament hi ha dues versions. La de CiU se centra a subratllar que el percentatge de lleis que ha recolzat trenca amb la imatge d’oposició destructiva que se li atribueix. La dels socis del Govern parteix de la convicció que els nacionalistes eleven el discurs per erosionar el president, José Montilla, i el seu Executiu, encara que comparteixin una part rellevant de la seva política. Almenys, parlamentària.
Entre les estadístiques que el Parlament ofereix respecte dels seus últims anys de treball, destaca la de les preguntes formulades a Montilla. El president n’ha rebut 276, la xifra més alta de la història.

PREGUNTES TRAMPA / Però, números a part, molts dubtes expressats pels diputats no van ser sinó formalismes per recolzar o criticar la seva feina. Pel que fa a les ILP, les iniciatives legislatives populars, el seu èxit no ofereix dubtes: no se n’ha acceptat cap aquesta legislatura. Ni en l’anterior. Des de la seva instauració, el 1995, només tres han vist la llum.

21 mayo 2009

La Eurocámara planta cara a las leyes antidescargas en internet

El Parlamento Europeo aprueba por sorpresa la polémica enmienda que exige orden judicial para cortar la conexión

Contra todo pronóstico, saltándose a la torera el acuerdo alcanzado con el Consejo de Ministros para pasar de puntillas sobre el espinoso asunto de las descargas de contenidos audiovisuales por internet, el pleno del Parlamento Europeo se pronunció ayer contra las leyes antipiratería que prescinden de la orden judicial previa para cortar la conexión a un usuario por su presunta actividad ilegal. En el origen de la polémica está la ley que Nicolas Sarkozy intenta aprobar en Francia para que las teleco, cual sheriffs de internet, corten el acceso a la red al tercer aviso si cree que realiza descargas ilegales. Ante esta posible "violación de las libertades individuales", el año pasado una mayoría de eurodiputados aprobó una enmienda reclamando una orden judicial previa para poder intervenir. Sin embargo, los representantes del Parlamento que hace una semana negociaron a puerta cerrada el texto con los ministros de Telecomunicaciones, pactaron un texto más suave que recordaba que el usuario siempre tiene derecho a acudir a los tribunales si no está de acuerdo. La batalla se daba por perdida. ...

Detingut a Barajas el gestor del patrimoni de Correa

Arturo Gianfranco va ser detingut ahir a l'aeroport de Barajas quan tornava de l'estranger, segons s'ha sabut aquest matí. El seu nom apareix en els actes d'inhibició del jutge Baltasar Garzón al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, primer instructor del cas Gürtel, de presumpta corrupció al PP.

Fonts de la investigació han explicat que Gianfranco va gestionar el patrimoni de les empreses de Francisco Correa a l'exterior. "Era l'home que movia els diners", han dit les fonts consultades.

Trobar els diners

Les mateixes fonts han explicat que el detingut va treballar a Credit Suisse i que després d'abandonar aquesta entitat va muntar la seva societat d'inversions. El seu nom apareix en els documents intervinguts al comptable de la xarxa que dirigia Francisco Correa, José Luis Izquierdo. El seu arrest pot ser clau per descobrir el destí dels diners que aquesta xarxa va percebre dels contractes que va aconseguir amb les administracions públiques de Madrid i València.

La investigació sobre aquesta trama corrupta es porta a terme a Madrid i València. Al Tribunal Superior de Justícia de Madrid estan imputats els parlamentaris Alberto López Viejo, Benjamín Martín Vasco i Alfonso Bosch, i 60 persones més.

Avui declara Tomás a València

El Tribunal Superior de Justícia de València investiga el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, el secretari del PP, Ricardo Costa, i dues persones més. Aquest tribunal interroga avui José Tomás, el sastre a qui van encarregar vestits els imputats. Tomás assegura que el vestuari va ser pagat per Álvaro Pérez, El Bigotes, mà dreta de Correa a València, mentre que els aforats afirmen que els van pagar amb diners en efectiu


http://www.elperiodico.cat

02 abril 2009

La propera ex-comunio de "la iglesia española"


Crec que es important veure aquest video


http://www.tv3.cat/videos/1109519/enviaAmic

Aquesta monja segur que es expulsada en el propers dies per ordre dels amics de la "Iglesia Española"

Un @ que comença a rodar per internet que he rebut aquest mati

Subject: IMPORTANTE: HAY QUE EVITAR A ESA GENTE COMO SEA O ESTAMOS ARRUINADOS
Date: Sat, 28 Mar 2009 19:14:13 +0100

*Barcelona esta limpiando el barrio de la mina y esta intentando sacar a la gente de alli y enviarlos a otro lado. palafolls, malgrat y los demas pueblos de por aqui rechazaron dicha propuesta de la generalitat pero a nuestro ex alcalde de pineda le faltaba dinero e hizo un trato con la generalitat de que a cambio de dinero acogeria a esa gente en pineda. Van a construir unos pisos donde esta ahora
* el camping el camell(al lado del hotel taurus) y van a regalar 1000 de esos pisos a gente de la mina, con lo cual tendremos a esa gente conflictiva que barcelona no quiere en nuestro pueblo. hay que impedirlo como sea, por eso os mando este mail, para que lo sepais, lo conteis a otra gente y asi poco a poco todo pineda se entere de esta putada que nos ha hecho nuestro ex alcalde e intentemos reme
*diarlo.

Hola,
Este mensaje me lo han enviado y todavía no me lo puedo creer, sabeis que significa que venga esa gente no?
Se acabo la seguridad en las calles.
Adiós a todos los negocios de los alrededores calella, pineda, malgrat...
Los pisos que ahora valen 30 millones pasarán a valer 2, si es que alguien los quiere.
...
Bastante pagamos de impuestos como para mantener el pueblo, no podemos permitir que la decisión de una persona 'con poco cerebro' o muchas ansias de dinero nos arruine la vida.
Reenviarlo a tantas personas como podais, sea como sea hay que impedir esto y tenemos que ser nosotros, ya habeis visto si dejamos que decidan los demás que es lo que pasa.
Saludos,

P.D.: No os lo tomeis a broma, no cuesta nada reenviar el mail para intentar unir al pueblo en manifestaciones o lo que sea con tal de evitarlo.

"que cada uno saque sus conclusiones: verdad o mala leche por acusar sin fundamento"

26 marzo 2009

El meu “jefe”

Qui es?

Evidentment es el que te la potestat de dir el que hem de fer i conduir a tots els treballadors cap una fita comú, un treball ben fet i amb un resultat d’èxit.

I quina es la seva tasca?

La de dirigir els seus equips, conjuntar totes les peces per la feina a desenvolupar, però també de jutge davant les discrepàncies i amb ma esquerra per saber dirigir-ho tot.

El que no es pot permetre es la manca d’implicació i el silenci, ja que els problemes no es resolen per si mateixos

25 marzo 2009

Educació o pensament

Ja fa molts anys que intento analitzar que es millor o mes necessari, les persones amb pensament o les mal educades.

Crec que sempre es necessària la gent amb criteri i pensament davant de l’altre gent, ja que els segons son generadors de malt ambient i provoquen enfrontaments.
Però davant d’aquest situació estic sorprès ja que sempre perduren la gent de “La Mala Educación” i aquest pomes podrides son eines utilitzades per evitar el pensament i la reflexió.