CiU ha recolzat gairebé el 60% de les lleis presentades pel tripartit

Crec que aquest article es per fer reflexionar a certes persones que critiquen tota la feina del Govern o millor dit tot el que no es CiU

I una petita reflexio es perque no critiquen directament a CiU per donar soport al Govern de la Generalitat

Aqui teniu el text del article i en link

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634147&idseccio_PK=1008

• Amb 52 iniciatives aprovades, el Parlament ja supera les 49 que van prosperar l’anterior mandat

• La federació va desestimar tres normes de pes: la de la vivenda, l’Oficina Antifrau i el nou Consultiu


Pot ser que els amants de l’èpica política vegin en l’actual legislatura a Catalunya un pols sense concessions entre el tripartit i CiU, una guerra sense quarter plena de retrets mutus, l’antesala, en definitiva, d’una confrontació electoral cada vegada més pròxima entre dos models. Però les dades desmenteixen aquesta visió. Potser en el terreny dels gestos i les declaracions hi ha i hi ha hagut una gran distància entre els socis del Govern i la federació nacionalista, però en l’activitat legislativa del Parlament la col·laboració entre les parts ha estat indiscutible. De fet, el desacord més gran entre les dues formacions va arribar en l’últim minut, en relació amb l’acord de finançament, traslladat a la Cambra catalana en el ple monogràfic que es va destinar a aquesta qüestió.
El Parlament ha aprovat 52 lleis des del començament de la legislatura. D’aquestes, 29 –el 55,7%– han comptat amb el suport de CiU. En pràcticament tots els casos, els nacionalistes van complir amb l’objectiu que s’havia marcat Artur Mas després de les eleccions autonòmiques del 2006: no prestar suport a un projecte legislatiu promogut per l’Executiu català que no comptés amb el suport dels seus tres integrants, el PSC, ERC i ICV-EUiA. La federació es proposava així no convertir-se en les crosses d’un Govern al qual vol derrotar. Va fer una excepció, Mas ho ha destacat diverses vegades, amb motiu de la llei d’educació. Una excepció fonamentada en el fet que es tracta d’una llei clau. I també basada en la indissimulada satisfacció per haver apartat ICV de la llei i haver aconseguit, segons la pròpia i triomfalista reivindicació nacionalista, imposar la majoria de les seves aspiracions en la nova norma educativa.

INCREMENT / Més enllà de declaracions, la màquina parlamentària catalana ha estat greixada. Des del primer període de sessions, el Parlament ha aprovat 52 lleis, xifra que supera a hores d’ara les estadístiques de l’anterior mandat, 49 lleis aprovades, tot i que aquell va durar un any menys del previst (2003-2006). Amb tot, en un període de temps similar la Cambra catalana ha donat llum verda a tres lleis més.
És curiós constatar que tot i el desacord global entre l’oposició i el Govern català, no són gaires els projectes legislatius de pes en què no han coincidit. En aquest apartat, en el de les normes que no van rebre el sí de CiU, hi destaquen la llei de la vivenda, la de l’Oficina Antifrau i la del Consell de Garanties Estatutàries, òrgan equivalent a Catalunya al Tribunal Constitucional que, en compliment de l’Estatut, ha pres el relleu del Consell Consultiu. La federació va anar més enllà en l’elecció dels membres del Consell, en què es va abstenir, és a dir, ni tan sols va votar els seus dos representants. La decisió va estar a punt d’impedir la designació i va causar una topada entre opositors i socis del Govern.
Perquè per explicar el contrast entre les paraules i els fets en el cas de la tasca legislativa del Parlament hi ha dues versions. La de CiU se centra a subratllar que el percentatge de lleis que ha recolzat trenca amb la imatge d’oposició destructiva que se li atribueix. La dels socis del Govern parteix de la convicció que els nacionalistes eleven el discurs per erosionar el president, José Montilla, i el seu Executiu, encara que comparteixin una part rellevant de la seva política. Almenys, parlamentària.
Entre les estadístiques que el Parlament ofereix respecte dels seus últims anys de treball, destaca la de les preguntes formulades a Montilla. El president n’ha rebut 276, la xifra més alta de la història.

PREGUNTES TRAMPA / Però, números a part, molts dubtes expressats pels diputats no van ser sinó formalismes per recolzar o criticar la seva feina. Pel que fa a les ILP, les iniciatives legislatives populars, el seu èxit no ofereix dubtes: no se n’ha acceptat cap aquesta legislatura. Ni en l’anterior. Des de la seva instauració, el 1995, només tres han vist la llum.