Primaries al PSC

Reflexió de la recollida dels avals en el procés a elecció del 1er Secretari del PSC

Sempre s’ha parlat de elecció directa des de la militància, es un procés que sempre he estat d’acord i com regeneració política.

En aquest cas he estat molt “decebut” al veure com membres de federacions i  agrupacions  com han pressionat a la militància per aconseguir avals per un candidat,,, i altres mesures com no informar correctament sobre com funciona el proces de recollida dels avals, o bloquejar l’informació segons qui es el candidat...

Crec que el PSC necessita realment una renovació de la seva orientació i regeneració dels seus membres .

Ara mateix tenim tres opcions:

• Lluitar contra el immobilisme
• Quedar-nos quiets
• Deixar el partit  

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de....

Sr. Rajoy

Desde hace un tiempo estoy preocupado por las diferencias entre los que usted habla y de lo que veo en la sociedad:

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo del paro

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de la precariedad  laboral.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo del funcionamiento de la economía.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de les recortes en sanidad.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo del precio de los libros de texto.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de los recortes en educación.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de las políticas sociales.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de los recortes en cultura.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de los recortes en investigación.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de los recortes en becas comedor.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de los corruptos.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de les ayudas  a la banca.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo del futuro de los jóvenes.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo de las tasas universitarias.

Usted habla de la independencia de Catalunya y yo hablo del futuro de mi hija.

Creo que es el momento de dejar de hablar de la independencia de Catalunya y hablar de las preocupaciones reales de los ciudadanos de Catalunya y del resto del Estado.

Y en el momento que todas mis preocupaciones y de mucha gente desaparezcan será el momento de hablar de independencia, ya que ahora mismo solo es una cortina de humo para tapar la situación real del estado español.

Att. Un ciudadano de Catalunya

Jordi Gras i Marsà

Vostè parla d’independència de Catalunya i jo parlo de.....

Carta al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Senyor Artur mas i Gavarró

Des de fa un temps estic preocupat per les diferencies del que vostè parla i del que jo veig a la societat:

Vostè parla d’independència de Catalunya i jo parlo de l’atur.

Vostè parla d’independència i jo parlo de la precarietat laboral.

Vostè parla d’independència i jo parlo del funcionament de l’economia.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades en sanitat.

Vostè parla d’independència i jo parlo dels preus del llibres de text.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades en educació / ensenyament.

Vostè parla d’independència i jo parlo del politiques socials.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades en cultura.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades en investigació.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades en les beques menjador.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les retallades.

Vostè parla d’independència i jo parlo dels corruptes.

Vostè parla d’independència i jo parlo de les ajudes a la banca.

Vostè parla d’independència i jo parlo del futur del joves.

Vostè parla d’independència i jo parlo dels preus de les universitats.

Vostè parla d’independència i jo parlo del futur de la meva filla.

Crec que es moment de deixar de parlar d’independència, i parlar de les preocupacions reals dels ciutadans de Catalunya.

I en el moment que totes les meves preocupacions desapareixem serà el moment de parlar d’independència amb tot el meu recolzament, ja que ara mateix nomes es una cortina de fum per tapar la situació real de Catalunya.

Att. Un català

Jordi Gras i Marsà

Ni guanyadors ni perdedors

Fa uns dies es van celebrar eleccions a Veneçuela, un país que estimo per lligams familiars, el resultats de les eleccions ja tenen un guanyador però el més important es la reflexió d’un cosí meu, i crec que tindríem que reflexionar per desprès del 25N.

Queridos amigos, luego de dos días de reflexión he llegado a algunas conclusiones:
Estoy seguro que tanto nosotros (opositores) como ellos (oficialistas) queremos un mejor país; la inseguridad, la falta de luz, el mal estado de las carreteras entre otras tantas cosas que este gobierno no ha sabido manejar en 14 años, nos afectan a todos por igual.

Bien lo dijo nuestro candidato, para saber ganar hay que saber perder; es innegable que ellos ganaron; son más de 8 millones de personas que piensan que la mejor opción se las brinda Chávez y su socialismo del siglo 21.

No es momento de cantar fraude ni de hacer guarimbas. Debemos tratar de entender por qué tanta gente prefiere a Chávez??? La óptica de ellos, su escala de prioridades es diferente a la de nosotros, pero ellos confiaron en Chavez porque están convencidos de que les brindará mejoras a su calidad de vida y tendrán un país mejor.

La solución no es llamarlos ignorantes, vendepatria, corruptos o ninguno de esos calificativos que he visto recientemente en el muro de varios de mis amigos. Recuerden que a nosotros tampoco nos gusta que nos digan Majunches, Escualidos, pitiyankees, etc.

Es hora de aceptarnos; no creo que más de 6 millones de venezolanos tengamos que irnos del país; tampoco creo que más de 8 millones sean todos ignorantes, corruptos ni malandros. Si de alguna manera nos unimos seríamos más de 15 millones que pudiéramos exigir solución a los problemas que afectan por igual a ambos bandos.
Tengo amigos oficialistas a quienes respeto y aprecio no tienen cargos públicos, no reciben becas, por supuesto no son malandros, pero sin embargo son CHAVISTAS.
Piensan diferente que nosotros y son mayoría; es un hecho que debemos aceptar con humildad y respeto tal como lo hizo Capriles.

Perdimos una elección más, pero no se acaba la vida; debemos reflexionar y volver a votar en cada una de las elecciones que vengan; defendamos nuestros derechos y nuestros ideales... Algún día tendremos un mejor país.

Aquí no sobra ningú

Ja fa casi 10 mesos de feina constant, primer van ser les eleccions municipals on es va iniciar un procés de llepar-se les ferides molts dirigents del PSC, per la pèrdua de la seva gran base “El municipalisme”.

Evidentment feia falta un canvi de molts dirigents ja que eren clavats en pensaments desfasats amb una mirada orientada únicament a la seva cadira o el seu màlic, per sort alguns dirigents dels denominats “joves” i altres amb constant evolució van ser els que “se salvaron de la quema”.

A posterior d’això els temps va passar però sense marge de maniobra, ja que la convocatòria de les eleccions generals va precipitar la modificació de les dates per un congrés real i plural però realment era una cursa de posicionaments electorals i per aconseguir una cadira...

A partir d’aquí totes les federacions a la realització dels seus propis congressos, en aquest cas en la majoria s’han alçat aquells joves preparat però que fins aquella data molts eren tapats i bloquejats per antics “membres del partit” però per aquesta gent s’ha acabat això, evidentment tenim personatges que sobreviuen a tot però en segona filera, potser no es donen compte que es el seu moment de retirar-se.

I ja som en el moment calent a nivell local, cadascuna de les agrupacions tenen que renovar les seves executives, ara tenim diferents opcions; unes que la lluita es entre les diferents opcions de candidats a l’alcaldia o millor dit el que era el cap i la seva oposició interna, altres amb aires de renovació als personatges clàssics o anquilosats de sempre. Ja veurem al final qui tenia raó, uns o altres.

Altre situació es qui te que ser o estar en les executives.... els poders fàctics de sempre, altres persones o tots; com un bon amic hem va dir fa uns dies “Aquí no sobra ningú” això esta molt be, però crec que les executives s’han de formar amb militats que no tinguin càrrecs orgànics o de responsabilitat a nivell local, comarcal etc etc, ja que ningú es un superheroi, ja que moltes responsabilitats fora d’una agrupació genera el abandonament de les responsabilitats, i en els temps que estem el socialistes, tenim que recuperar el nostre espai des de la base “la societat” i no des d’un càrrec institucional.

       Vietnamita                                                   Noves tecnologies

       Minting amb militants                               Proximitat amb els ciutadans

I per tot això tenim que anar de vietnamita a les noves tecnologies, dels mítings de la militància al contacte directe de la ciutadania.

Dintre de 30 dies ja analitzarem com anat aquest procés... i molta sort a les noves executives.